La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona

El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic
que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona,
a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres
sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A
banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp
de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte
historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos
i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una
manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un
país, una comarca o una zona determinada.
Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels
“horrors de la guerra”, ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades
n’ha patit d’altres. Les “misèries” de la guerra conformen un apartat privilegiat
dins de la nova concepció epistemològica d’Història Militar, derivada
de la “New Military History” nord-americana, en la qual s’han superat els tics
reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates,
moviments de tropes sobre un mapa, xifres d’’efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l’impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. És per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d’un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l’oblit i donar-los a conèixer en el context històric.