Republicanas : Identidades de género en el blasquismo (1895-1910)

El republicanisme blasquista valencià fou, sens dubte una de les millors demostracions d'aquesta cultura política que, en la València de canvi de segle aconseguí de mobilitzar -i no només mobilitzar sinó també culturitzar- amplis sectors populars en un bloc social on hi estaven presents des de les classes treballadores a la petita burgesia. Un moviment, per primera vegada, de masses, les masses del nou segle XX, articulades al voltant d'un ideari modernitzador il·lustrat, democratitzador i laic. Així, les dones republicanes anaren articulant un progressiu qüestionament del model de feminitat domèstica, des de la seua progressiva implicació en les activitats educatives, culturals, organitzatives, informatives i de vida política més estricta, de tal manera que les seues pràctiques de vida, privades i públiques alhora, anaren obrint espais per a la incorporació de les dones als drets i llibertats ciutadanes. El llibre de la professora Sanfeliu mostra amb detall aquest procés, perquè analitza el republicanisme des de la perspectiva de la construcció d'identitats de gènere, i des de la investigació d'allò que va representar en la història de la ciutadania, especialment en la història de la ciutadania femenina i en la formació històrica dels feminismes a l'estat espanyol.

En el trànsit del segle XIX al XX, el republicanisme blasquista va conèixer a la ciutat de València moments d'esplendor. Les masses s'incorporaven a la política, i el partit fundat per Blasco Ibáñez va aconseguir mobilitzar amplis sectors populars, des de les classes treballadores a la petita burgesia. Un bloc de progrés on les dones començaven a comptar.