Carta sobre el comerç de llibres

A mitjan segle XVIII els llibreters i editors de París estaven inquiets. Temien perdre els seus privilegis. Els vents del segle de la il·lustració bufaven contra els privilegis de tota mena. Per això encarregaren una memòria, esperant una defensa dels seus interessos. El resultat no els va satisfer. Diderot és un escriptor de geni, capaç de transcendir l'anècdota -l'evetual supressió dels privilegs sobre els quals es fonamentava la indústria editorial- per a assajar una reflexió general sobre la naturalesa dels llibres, que no són una mercaderia més, sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor, sobre la llibertat d'expressió, sobre les relacions entre creació literària, poder polític i negoci editorial. És això mateix el que manté viva i fresca, actual, la seua lectura gairebé dos segles i mig després. En aquest opuscle adreçat a les autoritats, Diderot traça la història de la impremta a París i de l'edició francesa, ressegueix el marc jurídic, exposa les dificultats dels llibreters, denuncia l'intrusisme. I reflexiona sobre l'ofici d'escriure, sobre la relació entre escriptors i editors, sobre la inutilitat de la censura, sobre la superioritat en última instància de la raó i els seus productes per damunt de qualsevol altra consideració o restricció, política, religiosa o econòmica.

Escrita el 1763 a instàncies del gremi de llibreters de París, la 'Carta sobre el comerç de llibres' de Diderot va molt més enllà d'una defensa dels interessos corporatius: és un al·legat en favor de la llibertat d'impremta, la propietat intel·lectual, la llibertat de pensament. En aquest "pamflet" lúcid, intel·ligent i atrevit, Diderot posava les bases de la concepció moderna del llibre.