Una lectura de la batalla de Muret(1213)

La croada contra els càtars i la consegüent invasió francesa als territoris del Llenguadoc suposà un abans i un després pel que fa a la política territorial de la corona d’Aragó envers Occitània, per tal com es veié obligada a renunciar a l’expansió ultrapirinenca després de la desfeta de Muret, de la qual l’any 2013 es commemora el 800 aniversari. Aquest context, convuls i de crisi per una banda, es caracteritzà també pel floriment de la literatura i de la música trobadoresques, així com per un significatiu gir artístic que dugué a la convivència del darrer romànic amb les primeres manifestacions gòtiques. Es tracta, doncs, d’un període clau per comprendre el futur desenvolupament polític i cultural de la corona d’Aragó.

Aquesta primera edició del Seminari s’organitzà amb l’objectiu de convertir-se en la primera de tota una sèrie de trobades que es pretenen oferir cada curs acadèmic. L’origen d’aquesta iniciativa va partir de l’interès dels membres del grup de recerca Estudis Medievals (GRESMED), format per investigadors i professors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), per dur a terme trobades científiques, i també de difusió de la investigació, centrades en l’època medieval des d’un punt de vista interdisciplinari.

La publicació que presentam recull els resultats obtinguts en el I Seminari d’Estudis Medievals, dut a terme entre els dies 10 i 18 de gener de 2013, sota la denominació Una lectura de la batalla de Muret (1213). Política, literatura i art en temps del catarisme. Prenent com a punt de partida Muret i l’heretgia càtara, aquesta trobada científica abastà un radi d’acció més ampli, atès que no només s’analitzà el context historicopolític, sinó també altres aspectes significatius dels territoris implicats, és a dir, del Llenguadoc i de la corona d’Aragó.

El Seminari s’estructurà en quatre sessions i tres branques de coneixement. Dins l’àmbit dels estudis d’història política i religiosa la doctora Maria Barceló (UIB) i el doctor Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València) tractaren la conjuntura política de la batalla de Muret i les seves conseqüències, així com el catarisme i la seva expansió als Països Catalans. Pel que fa als estudis literaris, el doctor Gabriel Ensenyat (UIB) i el doctor Vicent Martines (Universitat d’Alacant) analitzaren la influència càtara en la poesia trobadoresca, amb especial atenció a la crònica versificada coneguda com a «Cançó de la Croada». Quant a l’àmbit artístic, comptàrem amb la participació de la doctora Tina Sabater (UIB), la doctora Géraldine Mallet (Universitat Paul Valéry de Montpeller) i la professora Isabel Escandell (UIB), les quals tractaren, respectivament, aspectes relatius a l’arquitectura del Cister i la seva projecció dins l’arquitectura gòtica, l’escultura als claustres d’Occitània i les arts pictòriques a la corona d’Aragó entorn de 1200.

El programa es va completar amb la realització de dos tallers, un sobre la figura de Santo Domingo de Guzmán, conduït per la professora Magdalena Cerdà i la doctora Antònia Juan (UIB), i l’altre dedicat a la lectura i el comentari de textos de poesia occitana, dut a terme pels doctors Gabriel Ensenyat i Vicent Martines.

La publicació que presentam recull algunes de les aportacions assenyalades. Així mateix, per tal d’enriquir la visió de l’època que s’ofereix aquí, el doctor Gabriel Ensenyat també tracta els aspectes religiosos vinculats a l’heretgia càtara, i el doctor Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona), els aspectes litúrgics, ben significatius per al període i el tema.

El GRESMED vol destacar la seva satisfacció per l’alta acceptació que el Seminari tingué entre els estudiants universitaris i públic interessat en general. Malgrat que, segons es diu, la conjuntura actual no es propícia als estudis humanístics, entenem que l’ampliació del coneixement en aquesta àrea és imprescindible per a la formació integral de les persones. Per tant, creiem important donar a conèixer la feina que es duu a terme des de l’àmbit universitari, tant en investigació com en divulgació.

La realització del Seminari no hauria estat possible sense el suport logístic de la Universitat de les Illes Balears, concretament del Servei d’Activitats Culturals i de la Facultat de Filosofia i Lletres. De la mateixa manera, cal reconèixer la tasca feta pel Servei de Publicacions de la UIB. I molt especialment, volem expressar el nostre agraïment a la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement (Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears), que ha donat el suport econòmic per a la publicació.