Teatro de mujer

Jeanne Marnière (Tolosa de Llenguadoc, 1854 - Vallauris, 1910), més coneguda com Jeanne Marni, va ser una femme de lettres que va consagrar la seva vida al món del teatre, no només com dramaturga o cronista per a alguns dels periòdics més cèlebres de l'època, com van ser L’Écho de Paris, La Vie Parisienne o Le Journal, sinó també com a talentosa actriu que va actuar en els teatres parisencs d'aquelles tardes i nits que marcaren els últims anys del crepuscle vuitcentista. Descrita per molts com una dona enèrgica, intel·ligent i passionné de ben social, en la tardor de 1897-1898, es va embarcar en el projecte de La Fronde (1897-1903), publicació feminista dirigida per la insigne Marguerite Durand, barrejant-se cada matí, en acudir al lloc on es trobava emplaçada la redacció, amb totes aquelles dones que, vestides amb uniformes de color verd clar, anaven a treballar en aquell suggeridor periòdic fet per i per a dones.
Amb una exquisida sensibilitat, i certes pinzellades d'original barreja d'humor i creativitat, encara sense haver-se declarat mai feminista, en l'obra de Marni es trasllueix una manifesta actitud crítica enfront de la situació en la qual es trobaven les dones, així com davant tots els mites i estereotips que entorn d'elles el discurs dominant havia ideat. Aquest “teatre de dona” (1906) és un clar exemple d'això, en ser aquest un compendi de peces teatrals on pot veure's com aquesta denúncia no solament s'extrapolava a les dones oriündes de les capes altoburgeses de la societat francesa del moment, sinó també a totes aquelles pertanyents a la resta dels estrats socials que conformaven el conglomerat ciutadà de les albors del passat segle.