Stylistiques? Introduction au comparatistique: horizons intersémiotiques et hybridité des arts

El material impartit com a assignatura del Màster en Llengües i Literatures Modernes (Universitat de les Illes Balears) ha estat dissenyat per oferir als estudiants de procedències molt diverses un enfocament actualitzat sobre Estilística (sobretot la teoria cognitiva de la metàfora i el text traduït com a gresol d’experiments estilístics) i, més en particular, sobre els reptes dels estudis estilístics que tenen com a objecte la Comparació Interartística.
És obvi que, en el marc d’un curs de trenta hores, un conjunt així no pot pretendre ser exhaustiu ja que fou creat amb un desig de modularitat, obert a la possible incorporació de nous temes d’estudi. És una elecció personal i, per tant, deliberadament selectiva. Per evitar caure en una via massa resumida i simplificada, presento aquí només un esbós crític a manera de catàleg sobre l’estat de la qüestió, amb una breu descripció dels darrers corrents teòrics i metodològics en la matèria.
És evident que l’àmbit de la Literatura Comparada s’ha ampliat significativament en obrir-se a altres disciplines: relacions text-imatge i comparatisme entre les arts, estudis de traduccions, estudis postcolonials, Estudis Culturals, i d’altres. Els estudis interculturals, transnacionals, geopolítics i postcolonials han donat com a resultat una revisió crítica de la historiografia tradicional de les arts i la comparació dels diferents fenòmens d’artització. En resum, com que m’interessa més específicament la noció d’Estudis Culturals Comparats (Tötösy, 2017), he mirat d’apropar-me a una “visió global” de les noves tendències metodològiques en Literatura Comparada. Hibridació, intercanvis, mestissatges, intermedialitat ... interaccions i diàlegs entre les arts. A més, les interseccions entre les arts i les obres de caràcter intersemiòtic plantegen un conjunt de qüestions (estètiques, culturals, historiogràfiques) que s’emfatitzen en el camp dels estudis cinematogràfics i audiovisuals, i també afecten altres arts (literatura, arts visuals, musicologia, arquitectura, dansa, fotografia ...).
Tanmateix, des d’un punt de vista metodològic, no és fàcil limitar aquesta àrea d’estudi, atesa la complexitat i l’ambigüitat dels seus conceptes clau i els seus intercanvis en una infinitat de camps convergents. És per això que aquest material didàctic practica la interdisciplinarietat, centrada en l’estudi de les representacions culturals (en particular, la literatura i el seu diàleg amb les arts visuals, el cinema, la música, etc.), concebudes no només com a fenòmens discursius, sinó també com a pràctiques socials, culturals i polítiques tant en la producció com en la recepció.